Aquesta Llei té per objecte establir les normes generals per a la protecció i el benestar dels animals que es troben de manera permanent o temporal a Catalunya, amb independència del lloc de residència de les persones que en són propietàries o posseïdores. Article únic S’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, el qual es publica a continuació. DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA Es deroguen les disposicions següents: 1. La Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals (DOGC núm. 967, de 18.3.1988), i les modificacions d’aquesta Llei fetes pel capítol I de la Llei 12/2006, de 27 de juliol (DOGC núm. 4690, de 3.8.2006). 2. La Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals (DOGC núm. 3926, de 16.7.2003), i les modificacions d’aquesta Llei fetes pel capítol I de la Llei 12/2006, de 27 de juliol (DOGC núm. 4690, de 3.8.2006). 3. L’article 2.2 i les disposicions addicionals de la Llei 12/2006, de 27 de juliol (DOGC núm. 4690, de 3.8.2006).
És objecte d’aquest Decret la regulació dels mètodes d’eutanàsia per utilitzar en els animals de companyia que cal sacrificar, amb la finalitat d’evitar-los sofriment i que tinguin una pèrdua de consciència immediata. La Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, estableix que els centres de recollida d’animals abandonats, un cop transcorregut el termini legal per recuperar aquests animals, poden sacrificar-los o donar-los en adopció.
Els centres de recollida d'animals de companyia abandonats realitzen una important funció social i l'increment de l'activitat que desenvolupen fa necessari establir una regulació per tal d'assegurar-ne el correcte funcionament des del punt de vista higiènico-sanitari pel que fa a l'acollida, manteniment i control dels animals de companyia abandonats.
En aquesta llei trobareu: Article 1. Objecte. 1.1 És objecte d’aquest Decret dictar normes relatives al règim jurídic de la tinença de gossos potencialment perillosos, per tal de possibilitar l’aplicació del Reial decret 287/2002, de 22 de març, pel qual es desplega la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos. 1.2 Igualment, les normes d’aquest Decret afecten les persones que condueixen gossos potencialment perillosos per espais públics. Article 2. Determinació dels gossos potencialment perillosos. Article 3. Llicència per a la tinença i conducció de gossos potencialment perillosos. Article 4. Identificació mitjançant microxip. Article 5. Mesures de seguretat. Article 6. Registres.
Les persones propietàries de gossos considerats potencialment perillosos han de presentar aquest certificat acreditatiu de no haver estat sancionades per l'Administració.
Article 1 Obligacions bàsiques 1.1 Sens perjudici de la responsabilitat subsidiària del propietari, els posseïdors d'un animal de companyia tenen l'obligació de garantir la seva salut i benestar mitjançant el manteniment de l'animal en condicions higienic-sanitàries adequades a la seva espècie. 1.2 Els posseïdors d'un animal de companyia han de proporcionar-li l'aliment, l'aigua, l'allotjament i les condicions ambientals d'espai, ventilació, humitat, temperatura, llum, aixopluc i cures necessàries per evitar que l'animal pateixi cap sofriment i per satisfer les seves necessitats vitals.
L’objecte d’aquesta llei és definir la condició de gos d’assistència, establir els drets i les obligacions dels usuaris i regular les activitats d’ensinistrament, cura i control dels gossos d’assistència amb la finalitat de garantir a les persones amb alguna discapacitat visual, auditiva o física, o que pateixen trastorns de l’espectre autista, diabetis, epilèpsia o alguna de les malalties que es reconeguin d’acord amb el que disposa la disposició final segona, llur dret d’accés a l’entorn quan vagin acompanyades d’un gos d’assistència.